Amor i desamor

DURA REALITAT 

Ai! que dur és estimar i no ser estimat
com també estimar en silenci...
Ambdues formes es viu igual d'intensament.
Una, però, el destinatari n'és conscient,
l'altre ni tan sols sap que existeixes.

En una tendeixes a idolatrar,
evoques una adoració i admiració...,
moltes vegades irreal o surrealista,
que, sovint, no es correspon
amb la realitat.

En l'altra, pateixes, et desil·lsiones,...

observes,... algunes vegades en parles,
o t'has de conformar en ser                        

un simple amic o amiga,                             

o et marquen distàncies perquè diuen        

que així no et fan mal.

Cap de les dues postures és bona,
en cap de les dues voldria estar...
Com superar i sobreviure aquesta situació?
Algú m'ho sabria dir?
És que estem condemnats a patir?

                                          Febrer, 2010

TEMPORAL

Després del temporal,

arriba la calma.

Una calma irreal i fictícia, 

plena d'hipocresia, misteri,...

Una calma que intenta amagar

una realitat latent.

Realitat marcada pel dolor, 

el desengany, la melancolia, l'enyor... 

del sentiment d'un amor 

en procés de recomposició.

És dur veure't i no veure't cada dia; 

és dur no poder parlar amb tu. 

Tinc por a la renúncia.

Tinc por al rebuig. 

No vull que t'allunyis.

No vull un amic.

Què fer perquè aquesta

ferida no sigui més profunda

i el dol s'ofegui en l'horitzó...

gairebé imperceptible?

                                Juny, 2010 

RECORDS 

Recordo la primera vegada que et vaig veure,
la teva sola presència em va captivar,
el teu somriure, la teva mirada,...
Si sabessis l'afecte que provoques amb mi...

Embriaguesa, eufòria, alegria, felicitat, confusió,...
ets com una droga no em puc desenganxar
que em porta cap un món irreal
on només hi som presents tu i jo.

Necessito veure't,

tocar-te ,

sentir la teva olor...

estar amb tu,

al teu costat    

Vull que em sentis, que em miris,...

ja que em sento invisible als teus ulls.

Penso que no sóc jo a qui tu busques,

malgrat tot, espero i desitjo el teu amor. 

No sé que pensar...

És una obsessió malaltissa?

Per què pateixo i em fa mal?

No puc dormir, ni descansar, ni menjar...

Si sabessis el dolor intens del meu cor...

I que no sóc capaç de dir-te...

el dolor, la passió, l'afecte... 

em consumeix a poc a poc.

Necessito veure't,

tocar-te ,

sentir la teva olor...

estar amb tu,

al teu costat    

Vull que em sentis, que em miris,...

ja que em sento invisible als teus ulls.

Penso que no sóc jo a qui tu busques,

malgrat tot, espero i desitjo el teu amor. 

T'ESTIM

T'estimo perquè m'has engendrat,

perquè m'has educat i donat valors,

perquè m'has cuidat i ajudat,

perquè m'has donat afecte,

Perquè ets una marassa,

I perquè sé que m'estimes.

Mare, t'estim i t'estimaré sempre!

                                         Febrer, 2012.